Fa pocs dies llegia un article del President del Parlament Europeu Josep Borrell que titulaba "Una Europa més sólida" amb un subtítol molt suggerent que deia: "seguir ampliant la Unió Europea exigeix reformar les institucions i trobar una sortida al -impasse- constitucional", de fet no es possible seguir construint Europa sense un fort compromís dels seus pobles, no pot ser que cada cop siguem més ciutadans europeus i en canvi situem menys Europa.
Darrerament he tingut l’oportunitat d’escoltar i parlar amb el President Josep Borrell en una trobada organitzada pel Consell Català del Moviment Europeu i l'Oficina del PE a Barcelona. I dic "escoltar i parlar" perquè es tan important saber que pensen els nostres líders europeus com que pensa la ciutadania, i en aquest sentit haig de dir que va ser un plaer escoltar-lo i també va insistir molt en que parléssim nosaltres. El resultat va ser prou interessant.
En un moment de les seves intervencions va suggerir que la Unió Europea pateix la crisis dels 50, en referència als 50 anys de la signatura del Tractat de Roma. Es a dir, una crisis que ens fa valorar que ha fet fins ara i que vol fer a partir d'ara Europa. Està clar que aquests 50 anys han estat la història d'un exit, però cal ens responguem aviat que vol ser Europa en un futur. Tenim una crisis d’identitat, fins on ha de créixer la Unió Europea? fins on podem dir que son ciutadans europeus?. No podem seguir ampliant sense límits i no tenir clar fins quan i fins a on.
I també tenim una crisis de dimensió, no es funciona igual a 6 que a 27 estats membres, i això tan evident genera problemes d’eficàcia en les accions i de legitimitat en les decisions.
Però els grans reptes d’aquest futur immediat en que ens haurem d’enfrontar son l’energia i la immigració. Europa ha de resoldre aquests dos grans problemes de forma ràpida. El primer només té una sortida que és la solució tecnològica, però el segon es més complicat, doncs cal trobar una formula d’integració multicultural que de moment no tenim alhora que hem vist fracassar els models francès i anglès. Es per això que es urgent debatre en profunditat els temes importants i deixar-nos de temes menors, l'Europa actual encara es massa petita per fer-hi front.
En definitiva, una crisis del 50 que és un punt i seguit en un procés de construcció europea que ha estat beneficiós per a tothom però que cal dinamitzar davant la globalització per trobar les respostes adequades al futur d'Europa. O ens fem grans i prenem decisions, o seguim sent petits i que les prenguin per nosaltres.