Igualtat Real i de Gènere (Això comportarà una societat més justa per a tothom)
Escrito por Joaquim Millan i Alegret
viernes, 17 de noviembre de 2006
L’altre dia vaig tenir la sort de participar en unes “Jornades Internacionals sobre Igualtat, Participació política i desenvolupament local” a Sant Sadurni d’Anoia i una de les conclusions evidents va ser que un dels reptes actuals es aconseguir un tracte i reconeixement de la dona amb igualtat, doncs home i dona són iguals. No obstant, la dona encara no té les mateixes oportunitats que els homes en molts àmbits de la societat. Ha augmentat la participació de la dona en qualitat i quantitat, però la igualtat encara no és real, doncs manca un pacte social per fer-ho possible. És a dir l’ordenament jurídic, i per tant, el tractament legal ha estat històricament clarament discriminatori. Ho puc dir de forma contundent com a jurista que sóc. El dret ha estat un tema clau en el tractament a la dona en desigual-tat i discriminació. Darrerament la feminització està arribant a les lleis actuals i això afortunadament està canviant en favor d’establir una igualtat real i de gènere. Ara que per motius succesoris reials es parla de reformar l’actual constitució espanyola perquè no aprofitem fer reivindicar la seva modificació per incloure la igualtat real i de gènere o modificarem la constitució espanyola per una sola princesa. Estic plenament convençut que això comportarà una societat més justa per a tothom. No podem tolerar social i políticament cap discriminació per petita que sigui per raó de sexe. Caldria començar perquè tots i totes ho tinguem en compte alhora d’utilitzar el llenguatge quotidià del dia a dia. La dona i l’home no tenen les mateixes necessitats i prioritats, per això igualtat no vol dir el mateix si no que l’home i la dona tinguin el que han de tenir en el mateix pla d’igualtat. Les mateixes condicions de sortida per dialogar, pactar i consensuar per arribar a acords. No es tracta d’estar en contra si no de poder desenvolupar les respectives personalitats de cadascú de forma igual però no vol dir que siguin iguals. En definitiva, queda encara molt per recórrer i la responsabilitat es de tots i totes. Per la meva part intento treballar cada dia per fer realitat aquestes voluntats.