Amb quaranta-quatre pel•lícules al seu historial Sergi López, va mostrar-se humil, senzill, fins i tot potser un xic nerviós a l’estrena, al recuperat cinema Bosc, de la seva darrera pel•lícula, “Mapa de los sonidos de Tokio” dirigida per Isabel Coixet, directora que en pocs films ha aconseguit convertir-se en una creadora de culte.

“El mapa..” va estrenar-se al passat festival de  Cannes, tot un passaport per començar a circular per les sales cinematogràfiques del nostre país, amb l’aval del premi obtingut a dit certamen, a la millor  banda sonora, no pas poca cosa en un dels certàmens més prestigiosos que es celebren.
El film narra una atípica història d’amor de forta càrrega eròtica sàviament explicada per Coixet; alguns crítics opinen que l’erotisme narrat per la realitzadora afavoreix a la dona, coincidint  López  en aquesta teoria a l’explicar com la directora sap canalitzar els moviments dels actors cap una sensible sensualitat llunyana d’escenes de violència sexual. Ans al contrari, l’amor que traspua la relació dels protagonistes i fil conductor de la cinta esdevindrà un seguit de seqüències concebudes quasi en homenatge als films convertit en mites com  “El último tango en Paris” o “El imperio de los sentidos”, sens la violència d’ells, ans al contrari, Coixet parla del desig sexual  desenvolupant-lo en una sèrie de seqüències de carnositat eròtica, semblant  al parsimoniós  moviment del ventall obligat en les complicades danses japoneses.
“Mapa de los sonidos de Tokio” s’aboca cap un final desesperançat, quasi una pirueta irònica per posar "l’end" a un apassionat amor.