|
Moltes han estat les reaccions que va recollir l’anterior escrit en aquest diari i, en aquest cas,
de manera totalment personal i sense censura prèvia, com sempre, he decidit contestar. Les eleccions municipals del 2007 compliren el seu objectiu pràctic: l’elecció de disset regidors, cadascun representant d’una força política local concreta. En aquest sentit, la més votada fou ICV, amb un 20.90% dels sufragis, seguida del PSC amb un 19.92% i de CIU, amb un 18.47%; totes elles amb quatre regidors. El Sr. Albet fou un dels càrrecs electes de CIU, es presentà de cap de llista del seu grup, i serà ell qui haurà de motivar la seva plena dedicació, i els seus votants els que hauran de reflexionar-ho, ni jo ni ERC elegim regidors, encara que sí intervenim en el joc polític, amb tots els altres actors que trobem al taulell.
D’altra banda, no és menys cert que l’Ajuntament de Cubelles està governat per un tripartit que, com tota negociació, va fer necessari arribar a acords que, evidentment, no tots podem valorar de la mateixa manera. Podria fàcilment excusar-me amb un “jo no hi era”, però no ho faré, sense ser més portaveu que de la meva pròpia opinió, cadascú fa la seva aposta. Tot partit polític desitja governar amb llibertat, sense dependències, però, sortosament, a Cubelles la pluralitat es fa evident amb l’elevat nombre de partits que es presenten a les eleccions municipals i, d’entre tots aquests, ERC féu la seva aposta de govern (amb l’únic regidor del que va poder disposar, donat el seu percentatge de sufragis del 8.30%, com a força negociadora) juntament amb PSC i CIU com a companys de legislatura; les properes eleccions ens diran, evidentment, si fou una aposta encertada o errònia, i així ho acceptarem. Personalment sí he notat millores al municipi que abans no veia, evidentment en temes corresponents a les regidories que ERC gestiona, però no només en aquestes, de manera que de moment la meva valoració del govern actual és positiva (deixin-me dir, de pas, que no entenc la política com una simple i contínua crítica a l’altre); tot i així, també és cert que hi ha decisions que no comparteixo, però no per això em prohibeixen militància o tampoc em sembla motiu suficient per a idear un nou corrent d’ideologia similar i estratègia matissada que només ajudi a dividir. Precisament perquè tots som persones, em quedo on sóc i treballo per a millorar el possible, essent conscient que, com no pot ser d’altra manera, tampoc el meu parer serà unànimement compartit.
I no voldria acabar sense participar en l’altra de les apostes. Intueixo que no seré sorpresiva i
m’atreveixo a dir que no estaré al cantó majoritari, però em decanto fermament pel no, ERC no tindrà una plena dedicació en aquesta legislatura (evidentment, no puc aventurar-me a fer suposicions de legislatures posteriors on els resultats electorals decidiran el mosaic polític municipal). Conscient de les reaccions que de nou pot comportar l’afirmació i convençuda que tota resposta genera moltes més preguntes, voldria agrair a llocs com aquest el que ens permetin gaudir d’espais de debat i anàlisi i, encara que per a alguns soni ingenu, proclamar que això és la política: analitzar, debatre, col•laborar, negociar, però també, i sobretot, decidir.
Núria Casanovas Borrell d’esquerra de Cubelles
|
Articles d'Opinió 