STOP a les retallades socials
Hi ha crisi econòmica i després de totes les evidències, el Govern espanyol ha hagut d’admetre-ho:
l’Euríbor s’ha situat al 5,3%, la taxa d’atur pot arribar a finals d’any al 10% —66.000 aturats més—l’IPC es troba al 5% —taxa més alta dels darrers 13 anys—, el petroli bat rècords històrics, i s’ha situat a 150 dòlars el barril —omplir el dipòsit costa tres vegades més...
Però no n’hi ha prou d’admetre-ho, sinó que calen accions concretes per sortir de la crisi. Però no a qualsevol preu. Zapatero ha aplicat unes mesures (austeritat en la despesa pública i social; recomanació d’una moderació salarial; confiança en la iniciativa del sistema financer; foment d’un alleugeriment de les càrregues hipotecàries i aplicació de mesures per reactivar el consum —els 400 € o els 210 € del pla d’habitatge—) que s’estan mostrant ineficients tot i haver devorat 10.000 milions d’euros del pressupost estatal —un 60% del superàvit de l’Estat.
Aquesta situació amenaça amb frenar les polítiques socials, bandera del Govern Zapatero, obviant que en un context de crisi les necessitats socials es multipliquen.
Aquest és el primer eix de la campanya «Que no paguem la crisi els de sempre! STOP a les retallades socials», la qual en els propers mesos anirà acompanyada de la reivindicació d’un sistema de finançament just i d’un canvi de model productiu, les claus del progrés i el futur del nostre país:
— STOP A LES RE TALLADES SOCIALS . Davant les reestructuracions empresarials, la possible pèrdua de milers de llocs de treball i l’ofec de les economies familiars, cal una aposta clara per més i millors polítiques social que garanteixin l’accés i universalització dels serveis socials bàsics.
— PER UN FINANÇAMENT JUST. Cada punt percentual del PIB que perdem com a conseqüència de l’espoli fiscal ens impedeix fer front amb garanties a l’actual crisi econòmica perquè suposa una pèrdua molt important de riquesa i impossibilita la creació de milers de llocs de treball.
— PER UN CANVI DE MODEL PRODUCTIU . No n’hi ha prou amb mesures de xoc a curt termini, calen mesures estructurals, és a dir, un nou model productiu que ens allunyi de la dependència del sector de la construcció i del petroli. Cal apostar per l’I+D+I, per la biotecnologia, la societat de la informació, les energies renovables i els serveis de lleure i de benestar que necessita la població envellida.
Que no paguem la crisi els de sempre!
— Perquè les mesures per combatre la crisi no perjudiquin les classes populars i treballadores del nostre país amb una retallada de la despesa social.
— Perquè els territoris més afectats no siguin els que es veuen penalitzats any rere any pel dèficit fiscal: els Països Catalans.
— Perquè no es faci un salt endavant que consolidi l’actual sistema econòmic del ciment i el totxo i s’advoqui per un model productiu d’alt valor afegit que permeti al país sortir enfortit de la crisi.
