Sovint m’agrada passejar, tot badant, pels carrers. Ara camino, ara m’aturo,... Quelcom em sorprèn i, a voltes, em neguiteja...Cada vegada es fa més difícil veure nens i adolescents jugant i fent gresca per les vies públiques, muntant improvitzades porteries, saltant,... en definitiva jugant. I em pregunto: -On són aquests nois i noies? Què se n’ha fet dels jocs que ens apassionaven quan érem menuts? Què fan a les seves hores d’oci? M’assabento que en la majoria dels casos el jovent està sotmès a interminables jornades a on es combinen les seves tasques acadèmiques amb un munt d’activitats extraesco-lars que transformen els nostres infants i adolescents en veritables superboys i supergirls. No és tan important el que fan i aprenen aquests joves, com sí que estiguin ocupats mentre els adults feinegen. El jovent esdevé un autèntic proletariat que amb jornades laborals de deu i onze hores retorna en el millor dels casos a la seva llar passades les vuit del vespre.

I és en aquest moment a on tot l’escalf humà i el contacte intergenera-cional trontolla novament. Després d’un  sopar frugal, en moltes ocasions, és el moment en què la tecnologia entra a les llars per la porta gran i ocupa els millors espais –la sala d’estar, les habitacions,...- i, el que és pitjor, les millors hores –les del descans i l’oci-. Els nostres fills, els adolescents, possiblement encuriosits per tot allò que és nou, són un  dels sectors de la població que més ràpidament ha integrat aquests gadgets digitals en llurs vides afavorit per les campanyes de màrqueting, de dubtosa ètica i estètica, que sovint els ataquen.

Els nens i nenes, la pròxima generació, ja no juguen, sinó que naveguen, ja no discuteixen, sinó que xategen, ja no declaren guerres als seus veïns del barri, sinó que s’introdueixen com agents secrets en perilloses missions o dirigeixen poderosos exèrcits de mercenaris o romans... El jovent s’allunya del món analògic –tal vegada, per oposar-se i allunyar-se del món dels adults-: defuig dels llibres, dels jocs clàssics, de les converses més apassionades i compromeses i de la reflexió i/o debat. D’aquesta forma, es crea una distància difícilment superable i es defineix una autèntica barrera, tant d’interessos com de vocabulari, entre generacions.

Els adolescents, troben en aquest món, el suficient anonimat com per amagar les seves pors i els seus complexos. S’oculten en nicks i passwords per poder crear móns de fantasia i assolir la suficient força com per adreçar-se a d’altres persones i en un ambient semi-clandestí construir i orquestrar mil i una aventures.

Cal evitar aquest lloc capdalt que mantenen les cònsoles i ordinadors en la majoria de les llars. Cal interessar-se per conèixer quins són els hàbits dels nostres adolescents així com, quines són les seves pràctiques habituals amb aquests enginys per prevenir possibles mals majors. La violència, el sexe, la coacció ideològica, l’accés a les drogues,...és possible des de la xarxa o des dels jocs multimèdia. Per aquest motiu, cal una tutorització adient mantenint una actitud constructiva i reflexiva amb el jovent per orientar-los i informar-los .

La cultura digital ha entrat per la porta gran i sembla esdevenir un punt bàsic i imprescindible perquè qualsevol persona assoleixi unes competències bàsiques que la capacitin per a poder ser vàlida i autònoma en la societat futura. És el primer tòtem del segle XXI i qualsevol oposició a ella sona retrògrada i és motiu de mofa social. Amb tot, és necessari pensar que aquest avalot digital no és res més que un mitjà que proporciona recursos, però que és indispensable la formació integral i absoluta dels nens, nenes i adolescents i aquesta s’assoleix o es practica des de moltes perspectives i facetes. L’abús dels recursos digitals només pot afavorir la desintegració social i una percepció esbiaixada de la realitat que condicionarà la qualitat de les relacions humanes i la qualitat de les vides dels usuaris.

És fonamental entendre que la moderació i el tacte són indispensables en aquest afer. La digitalització de la societat és una realitat, però cal mantenir una escala de valors ferma en la que paràmetres com: el diàleg, la fidelitat, el respecte, la sanció i el temps lliure es mantinguin en majúscules i clarament reforçats. És una bona oportunitat per aprendre i gestionar un projecte conjunt de família i és una ocasió perfecta per a poder enfortir els vincles familiars.

Davant aquests canvis que s’estan gestant en els hàbits socials hom no pot mantenir-se indiferent i cal moure les peces necessàries per poder prendre de tota aquesta efervescència els elements que faran més enriquidora l’experiència vital. Per fer-ho cal conèixer, tenir voluntat d’aprendre i destinar temps i paciència a l’estudi d’aquestes noves formes comunicatives i d’expres-sió que la digitalització ofereix. És el moment dels adolescents digitals i el moment de les seves famílies perquè en aquest procés d’aprenentatge i capacitació tothom n’és part important. És una ocasió excepcional perquè el món digital i el món analògic es donin les mans cercant un equilibri i una harmonia indispensables que proporcionin més qualitat i essència a la vida.